Sabies què?

Per què els nostres iaios fan servir dites i frases fetes que ja apareixen documentades al segle XVI? Coneixeu el significat de les frases fetes no és or tot el que lluu o no digueu d’aquesta aigua no beuré que ja apareixen al cançoner Flor d’enamorats de l’autor Joan Timoneda?

Reproduir vídeo en llengua de signes

Durant els segles XVI i XVII hi hagué una literatura popular que es va mantindre sense cap tipus d’interrupció en la nostra llengua, i encara hi serà publicada fins ben entrat el segle XVIII. De la poesia popular ens ha pervingut una nombrosa obra manuscrita, on apareixen menys castellanismes que en la llengua culta. La frase feta no és or tot el que lluu significa que no cal fiar-se de les aparences; i no digueu d’aquesta aigua no beuré, recomana no rebutjar cap possibilitat.


T'ho contem!

Açò era i no era, fa molts anys, concretament als segles XVI i XVII, que la Corona d’Aragó va quedar lligada al projecte de Monarquia Hispànica gestat pels Reis Catòlics (1479-1516).

Els reis d’aquest període governaren amb un sentit absolutista, la qual cosa va provocar, tot i que respectaren les institucions pròpies de cada regne, situacions de repressió i l’aparició del bandolerisme.

Aquesta situació va dificultar que entraren els nous corrents ideològics europeus. A més, el castellà va ser la llengua elegida pels nous governants, la qual cosa va perjudicar la nostra llengua.

Cal que sapigueu que aquests reis es van caracteritzar per no estar presents als llocs on governaven i, aleshores, el seu paper l’assumiren els virreis.

Com que la Corona d’Aragó formava part de la Monarquia Hispànica, els seus virreis van ser castellans, i per tant, a partir d’aquest moment, el castellà va ser la llengua de la cort i de l’aristocràcia de les nostres terres.


La virreina més coneguda a les nostres terres fou Germana de Foix, contra la qual els camperols i la petita burgesia van provocar la revolta de les Germanies al segle XVI, que va suposar la reducció dels drets del nostre poble i, com hem dit abans, de l’ús de la nostra llengua.

Al segle XVII va tindre lloc una altra revolta, la Guerra dels Segadors, la qual va derivar en la pèrdua de territoris com el Rosselló (recordeu que la Corona d’Aragó el va conquerir en l’expansió mediterrània) ja que la Monarquia Hispànica els va cedir a França.

En definitiva, la nostra llengua comença a deixar de ser la llengua de cultura a causa de la castellanització de la cort i la noblesa.

Tornar

Personatges i fets

Tornar

Contes i romanços

Tornar

Construccions

Tornar

Joc lingüístic

Els vulgarismes

Són paraules o expressions pròpies de la llengua parlada o corrent.

Les frases fetes

Són conjunts de paraules que tenen un sentit figurat. Hi ha moltes frases fetes en la nostra llengua que fan servir vulgarismes.

La paciència és com una veta, de tant estirar-la peta (significat: es diu de les persones que són molt pacients però que tenen un límit)

Bella de vós!

Ens tens enamorats, i ens fas sospirar com Timoneda! I és que, sense adonar-nos-en, ja portem junts la meitat de la història. No abandones ara, endavant!

Anar a la unitat 5