I aleshores, en una taula, bevent un Red Bull, hi havia en Jonàs. Va aixecar la llauna fins a l’ala del fedora, com una salutació cowboy, i vaig sentir que em liquava, que les mans se m’esmicolaven en pols com si fossin fetes de farina i que la llengua estava cosida al paladar, i tanmateix vaig anar on era ell. Tenia el bolic que portava la nit abans, que de fet era un diari ronyós que embolicava alguna cosa prima, que podia ser un llibre prim, i duia la mateixa vestimenta. Jo semblava un estudiant aplicat, que s’ha posat calçotets nets i camisa planxada i que era capaç de recordar el Liber Maiolichinus

Fragment de Jonàs (2016) d’Isabel-Clara Simó.