Sabies què?
Per què una mateixa llengua utilitza paraules diferents per designar una mateixa cosa segons el territori on es parle? Coneixeu les diferents maneres de dir xemeneia, fumeral, xumenera o ximenella?
Perquè malgrat l’existència d’una llengua estàndard, hi ha unes determinades paraules pròpies de cada territori. En aquest cas, quan parlem la nostra llengua utilitzem fumeral, xemeneia, xumenera, etc., depenent del territori on ens trobem.
T'ho contem!
Açò era i no era, fa uns quants anys, al segle XX, que va tindre lloc la reunió històrica on es van signar les desitjades Normes Ortogràfiques de Castelló, concretament l’any 1932.
Aquestes normes, signades per lingüistes valencians tan il·lustres com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner o Enric Soler i Godes, pretenien que tots i totes escrivírem la nostra llengua de la mateixa manera. Recordeu que al segle XIX hi havia una llengua popular i una llengua acadèmica? Doncs bé, aquestes normes van unificar l’ús de la llengua.
Carles Salvador I Gimeno va ser un poeta i gramàtic valencià. D’entre les seues obres cal destacar el Vocabulari Ortogràfic Valencià i el Curs d’Ortografia valenciana (1933).
Manuel Sanchis Guarner va ser un filòleg, historiador i escriptor valencià. D'entre les seues obres cal destacar La llengua dels valencians (1933) i la Gramàtica valenciana (1950).
Enric Soler i Godes va ser escriptor i pedagog valencià. D’entre les seues obres cal destacar I el cel és blau (1933) i Cançons d’ahir i de demà (1964).
Aquests il·lustres valencians, es basaren en l’ortografia que, a finals del segle XIX, Pompeu Fabra va elaborar perquè la nostra llengua compartira una normativa i es normalitzara de la mateixa manera que ho havien fet llengües com el castellà. Ens calia una llengua estàndard.
Desgraciadament, quatre anys més tard esclatà la Guerra Civil Espanyola i paralitzà tot el procés de normalització de la nostra llengua. La Dictadura franquista procurà per tots els mitjans destruir la nostra llengua i cultura i reduir-la a l’àmbit d’ús privat i familiar.
Per tant, haurem d'esperar fins a finals d’aquest segle per veure totalment oficialitzades per les institucions valencianes les Normes de Castelló. Va ser un procés lent, però com se sol dir de mica en mica s’omple la pica.
No obstant això, durant els anys 60, la Nova Cançó jugà un paper fonamental de cara a la recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura.
A més, l’any 1978 s’aprovà la Constitució Espanyola, la qual cosa va permetre que s’aprovaren, l’any 1981, els Estatuts d’Autonomia, els quals suposaren un impuls de la llengua.
De la mateixa manera, l’any 1983, s’aprovà la Llei d’Ús i Ensenyament, la qual va suposar la regulació dels drets dels ciutadans a utilitzar la nostra llengua i l’obligació de les institucions a fer que aquests drets es compliren.
Construccions
Mercat Central de València
1910-1928
Modernista
Plaça de la Ciutat de Bruges s/n de València
Universitat Politècnica d’Alcoi
Antigues fàbriques Ferrándiz i Carbonell1936-1940
Modernista
Plaça Ferrándiz i Carbonell s/n d'Alcoi
Al vent!
La cara al vent! Com la sentia Raimon a la seua moto, perquè estàs avançant molt i molt ràpid! Només ens queda una unitat… seguim?
