Sabies què?
Per què els nostres iaios fan servir dites i frases fetes que ja apareixen documentades al segle XVI? Coneixeu el significat de les frases fetes no és or tot el que lluu o no digueu d’aquesta aigua no beuré que ja apareixen al cançoner Flor d’enamorats de l’autor Joan Timoneda?
Durant els segles XVI i XVII hi hagué una literatura popular que es va mantindre sense cap tipus d’interrupció en la nostra llengua, i encara hi serà publicada fins ben entrat el segle XVIII. De la poesia popular ens ha pervingut una nombrosa obra manuscrita, on apareixen menys castellanismes que en la llengua culta. La frase feta no és or tot el que lluu significa que no cal fiar-se de les aparences; i no digueu d’aquesta aigua no beuré, recomana no rebutjar cap possibilitat.
T'ho contem!
Açò era i no era, fa molts anys, concretament als segles XVI i XVII, que la Corona d’Aragó va quedar lligada al projecte de Monarquia Hispànica gestat pels Reis Catòlics (1479-1516).
Els reis d’aquest període governaren amb un sentit absolutista, la qual cosa va provocar, tot i que respectaren les institucions pròpies de cada regne, situacions de repressió i l’aparició del bandolerisme.
Aquesta situació va dificultar que entraren els nous corrents ideològics europeus. A més, el castellà va ser la llengua elegida pels nous governants, la qual cosa va perjudicar la nostra llengua.
Cal que sapigueu que aquests reis es van caracteritzar per no estar presents als llocs on governaven i, aleshores, el seu paper l’assumiren els virreis.
Com que la Corona d’Aragó formava part de la Monarquia Hispànica, els seus virreis van ser castellans, i per tant, a partir d’aquest moment, el castellà va ser la llengua de la cort i de l’aristocràcia de les nostres terres.
La virreina més coneguda a les nostres terres fou Germana de Foix, contra la qual els camperols i la petita burgesia van provocar la revolta de les Germanies al segle XVI, que va suposar la reducció dels drets del nostre poble i, com hem dit abans, de l’ús de la nostra llengua.
Al segle XVII va tindre lloc una altra revolta, la Guerra dels Segadors, la qual va derivar en la pèrdua de territoris com el Rosselló (recordeu que la Corona d’Aragó el va conquerir en l’expansió mediterrània) ja que la Monarquia Hispànica els va cedir a França.
En definitiva, la nostra llengua comença a deixar de ser la llengua de cultura a causa de la castellanització de la cort i la noblesa.
Personatges i fets
Governants de la casa d'Àustria
Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
Germana de Foix
Virreina de València. (1488-1538).
Felip II
Felip III
Felip IV
Carles II
Contes i romanços
Joan Timoneda
Cançoner Flor d'enamorats
ni més igual que el morir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Dos mil pensaments lo maten
ab dolor molt desigual;
dos mil combats lo combaten,
tostemps cobrint lo seu mal:
no hi ha al món mal tan pitjor
ni més tan fort de sofrir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
La vida porta avorrida
pensant en la que tant ama,
per no danyar-li la fama:
no pot ser major temor,
quan bé es vulla discernir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Lo cor té mig travessat,
ferit de dos mil llançades,
sens poder ésser curat
sinó per qui són donades:
no hi ha ningun mal pitjor,
vent que no el poden guarir,
com del que és ferit d’amor
i no es gosa descobrir.
Poema del cançoner Flor d'enamorats.
Construccions
Palau Municipal de Villena
Principis del segle XVI
Gòtic
Plaça de Santiago Villena de Villena
Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció
Segles XV i XVI
Gòtic valencià (s. XV) i renaixentista (s. XVI)
Carrer de l’Església de l’Alcora
Jardí Botànic de la Universitat de València
Segle XVI
Jardí a l'anglesa
Carrer de Quart, 80 de València
Bella de vós!
Ens tens enamorats, i ens fas sospirar com Timoneda! I és que, sense adonar-nos-en, ja portem junts la meitat de la història. No abandones ara, endavant!
