Sabies què?
Per què els nostres iaios fan servir paraules que per a nosaltres ja han passat de moda? Coneixeu refranys del tipus A Algemesí ni dona ni rossí? Sabeu que és un rossí?
Perquè els refranys han anat passant de pares a fills, i encara que hi ha paraules que nosaltres ja no les fem servir, anomenades arcaismes, sí que les diguem als refranys. En aquest cas, l’arcaisme rossí sabem que fa referència a un cavall.
T'ho contem!
Açò era i no era, fa molts anys, al segle XIX, que va tindre lloc la Renaixença.
Què és això de la Renaixença? Va ser un moviment cultural, sobretot literari, que posà en marxa la burgesia a partir de la Revolució Industrial i la recuperació econòmica que hi va suposar.
Recordeu que al segle XVIII es va prohibir la nostra llengua en tots els àmbits formals. En aquest moment de la història comença la seua recuperació i la seua defensa. Gràcies a aquest moviment una part de la nostra literatura tornà a escriure’s en la nostra llengua.
I quant a política, durant aquest segle també hi hagué canvis importants. D’una banda, l’elaboració de la primera Constitució Espanyola l’any 1812, signada a Cadis.
D’altra, l’acabament de l’absolutisme de la monarquia amb Ferran VII d’Espanya.
Durant el segle XIX la nostra llengua es va anar incorporant a la premsa amb publicacions com La Donsaina (1844) o revistes com Un tros de paper (1865).
Els Jocs Florals, els certàmens poètics més importants de l’època, es van reinstaurar al segle XIX i van ser una peça clau per a la recuperació de la llengua en la literatura.
Tanmateix, al segle XIX els escriptors no tenien un model de llengua. Alguns escrivien una llengua més “acadèmica”, i altres una llengua més popular, anomenada en aquell moment “llengua que ara es parla”. Un dels defensors d’aquest segon model va ser el dramaturg Serafí Pitarra.
A més, es crearen institucions com ara la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o Lo Rat Penat a València amb la intenció de construir una normativa unitària de la nostra llengua.
Afortunadament, a la segona meitat d’aquest segle començaren a “lligar caps”, és a dir, a trobar solucions, i es va iniciar un procés perquè la nostra llengua compartira una normativa. I qui ho va fer possible? El primer que va establir un model de llengua seriós va ser Pompeu Fabra l’any 1891 amb la publicació de la seua gramàtica.
Contes i romanços
La Reinaxença
ANTÒNIA: Té; si ve de les moles! I nosaltres que ens pensàvem…
PEPA: Veiam que ens dirà quan ens vegi.
ANTÒNIA: Jo em penso que resa. (Cridant-la.) Marta!
NURI: Si se’n va!
PEPA: Marta! Marta! (Ella se'n va més de pressa.)
ANTÒNIA: Som nosaltres! (Ja és fora. En Xeixa se n'ha anat ara cap al porxo.)
PEPA (girada cap a la cortina): Veuràs: tant és que facis com que no facis, que hi vindrem, al casament. Poca-vergonya!
PEPA: Ara que ho sàpiguen el Josep i el Nando.
ANTÒNIA: Si ja són aquí els germans! (Vénen amb les eines del camp a coll i entren de pressa i cansats En Josep i En Nando.)
JOSEP: Ja ho sabem tot, tot. (Ràpid.)
NANDO: Aquest vespre es casa. (Íd.)És un dels escriptors teatrals més rellevants de la Renaixença. Destaquen les seues tragèdies romàntiques, les quals incorporen elements realistes.
PEPA: Jo ho he sapigut de primer, jo.
JOSEP: Nosaltres, que ens ho ha dit el Perruca.
ANTÒNIA: A nosaltres la Nuri… (La Nuri mentrestant fa samarra.)
Terra Baixa (1897) Àngel Guimerà
Eduard Escalante
BATISTE Se pot passar avant?
D. MAC Batiste!
PURA El xocolater.
ROMANA Altra volta ací el marqués de la pastilleta!
BATISTE Vinc a dir-te que ací baix m’han fet un encàrrec per a tu.
ROMANA Per a mi! Qui?
BATISTE Dos cavallers. (Desembolicant el paper i traent una enorme trena de cabells, abillada amb un llaç.)
ROMANA ¡Sielos! ¡La trena que ara mateix li doní en prenda d’amor al teniente!
BATISTE N’hi ha un parell; Tin. (Traent altra igual i donant-li-la)
ROMANA I la de Coixinera!
BATISTE M’han dit que si així els cabells regales, com una mona pelà et quedes en poc temps.
ROMANA ¡Pillos! Papà, estàs mirant?
D.MAC Ja ho veig, xiqueta, ja ho veig.
ROMANA Som molt desgraciaes! [...],
Les xiques de l’entresuelo. Eduard Escalante.
Construccions
Església de Santa Magdalena de Polpís
1819-1860
Neoclàssic
Plaça de l’Església, 5 de Santa Magdalena de Polpís de Castelló
Estació del Nord
Inauguració 21 de març de 1852
Estil modernista vienés
Carrer d’Alacant, 25 de València
Reial Monestir de les Religioses Saleses
XVIII-XIX
Neoclàssic
Centre històric de la ciutat d’Oriola d'Alacant
Palau de Cervelló
XVIII-XIX
Neoclàssic
Plaça de Tetuán al barri de la Xerea de València
Casa consistorial d’Alcoi
A mitjan segle XIX
Neoclàssic
Plaça d’Espanya, 1 d’Alcoi d’Alacant
A tu lloar-te mon cant vol!
Sí, et cantem com Llorente perquè eres la nostra reina de la festa (o el nostre rei). Molt bon treball! Ja no ens queda res… però, ens fem una foto primer?
